9.6.10

Reflexions sobre la crisi (I). Sardines

Anècdota real. Explicada per un bon amic.

1938. Barcelona. A la ciutat bombardejada i cansada de guerra floreix l'estraperlo. És temps d'oportunitats.

El Sr. Ferrerons, com tothom, coneix algun estraperlista. Sap que tothom juga el joc. Donar-se algun plaer, complementar la dieta, fer uns dinerons, fer uns dinerassos. Comprar rebentat, vendre a preu d'or. El cas és que tothom juga Tothom juga perquè han estat abatudes les normes del joc tradicional. Tothom juga perquè sap que el veí no li podrà recriminar el que també ell fa. Tothom juga perquè sap que l'autoritat també juga, només cal donar-li la seva part, perquè calli, o perquè també faci negoci.

El Sr. Ferrerons té desig de sardines. Sardines, ves, ara que no és època, i que les barques del moll del rellotge han estat requisades. I de llauna? De llauna, és clar. Es troba amb al seu estraperlista de confiança vora el Cinc d'oros. Fan l'intercanvi. El preu és absurdament alt. Però els capricis es paguen, en aquests temps.

Al vespre, a casa, fan una petita festa amb la dona. Sardines de llauna, posades en plats de ceràmica fina, i pa blanc, untat amb delit en l'oli saborós. El gust és una mica fort. Qui tingués algun gra de raïm, pensa en Ferrerons, per completar el petit banquet.

A la nit, mentre dormen, alguna cosa va malament. S'asseu al llit amb el front perlat de suor freda, abans de córrer cap al bany. La seva dona no triga a fer el mateix camí. Al matí continua, la cosa va per llarg. Fan venir el metge. Al cap d'una estona en Ferrerons, indignat, truca l'estraperlista:

-"Escolta, aquelles sardines que em vas vendre ahir a preu d'or, ens les vam menjar al vespre i ens han fet molt mal, a mi i a la dona!"

-"Noi, no em vas pas dir que fossin per menjar!"

Final de l'anècdota.

Situeu-vos al 20o7 i feu el següent:

- canvieu: "estraperlista" per "promotor inmobiliari"
- canvieu: "llauna de sardines" per "pis"
- canvieu: "no em vas pas dir que fossin per menjar" per "no em vas pas dir que fos per viure-hi"

I ara, després de fer aquests canvis, i de preguntar-vos com hem caigut en aquest pou, llegiu un trosset de la Bíblia, que, com diu un bon amic, "es un bello cuento que ayuda a comprender lo lejos que está de ella la Iglesia CAR".

El trosset és de Joan 8, 7.

-Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Molt ben trobat, Indiano!
Per si de cas les sardines me les menjare fresques ara que se´n pesquen. I mi afanyaré perquè en els temps que estem tan probable és que en pocs dies valguin el mateix que en temps d´estraperlo com que se m´indigestin. Com la hipoteca...
Records.

Berenguer ha dit...

Sardines, tonyina, sípia, pèsols, cireres, nespres.

Quantes coses ens dóna aquesta primavera tardana! Totes a la vora. Gaudim-les!

zel ha dit...

Osti, genial, ja veia venir el final, però genial igualment!