Des de fa pocs mesos, "San" Google Map ofereix la funció de "Street View" per a la Ciutat de Mèxic. Aquesta eina, que molts de vosaltres deveu conèixer, permet disposar de la vista d'un carrer com si hi passejessis en un cotxe descapotable. Fins fa poc, per a la Ciutat de Mèxic, un s'havia de conformar amb imatges de satèl·lit de resolució força baixa, per comparació amb altres capitals del món.
Ara no. Ara l'Indiano, si ho desitja, pot passejar-se per "Hamburgo y Toledo", i veure com despatxen carnitas. Pot passejar-se pels carrers del seu record, que fa tants anys que no veu. Pot apreciar que el moviment de recuperació de "la Roma" continua a bon ritme, i que l'Avinguda d'Álvaro Obregón continua sent una joia.
Pot veure que, malgrat l'últim terratrèmol, no hi ha cap fissura en l'edifici que tant estima. Pot observar que al cafè del Parque México que tant freqüentava, finalment els han deixat posar cadires a la vorera.
I pot deixar volar els records. Els dies ventosos del mes de gener eren els seus favorits. Pujava a la terrassa, entre la roba estesa, i admirava els volcans majestuosos que s'alçaven a l'orient. Nits fredes i matins frescos: 5 graus. Agradables migdies a 22-23 graus. I després, febrer i març, amb vent, sol, plugetes: "febrero loco y marzo otro poco".
Llocs trepitjats, llocs viscuts, llocs d'alegria, d'esperança, d'enyor, d'amistat. El vent de la ciutat de l'Indiano, la seva meravellosa llum. Aquella ciutat és tant seva com Barcelona. I veure-la com si hi passegés és com rememorar un vell amor, però d'una manera extraordinàriament vívida. Tant, que les partícules de nostàlgia s'acceleren a la velocitat de la llum, i desemboquen al canals lacrimals.
Fotos: ciudaddemexico.com.mx ; hotu matua a Flickr.com
4 comentaris:
Oooooh, quina canya!
He passat pel meu lloc de tacos favorit... i tenien obert! :-D
Snif, snif...
A mi m´has accelerat l´enveja ( De la bona).L´Street View fa de bon veure però els records són intransferibles.
Es agradable que ens en deixis fer un tastet d´en tant en tant.
Puc fer d'advocat del diable??? Conservar alguna cosa que m'ajudés a recordar-te, seria admetre que et puc oblidar.
Aixetaire,
Tu ets dels de carnitas, de bistec, o prefereixes les "gringas"?
A.,
I res no supleix una visita real, que recomano moltíssim!
Montserrat,
Pots fer tant d'advocat del diable com vulguis, però sóc dels que penso que algunes coses és millor no oblidar-les, i que una mica de nostàlgia controlada és, a més de sana, preciosa. No vull dir calgui quedar-se ancorat en uns records. Cal mirar endavant però no oblidar el que hem viscut. Sense aquests pessics de nostàlgia, aquest blog de l'Indiano, molt probablement, no existiria.
Publica un comentari a l'entrada