Malinalco mon amour

Totes les ciutats devoren els nervis i els sentits. Curiosament en ciutats monstre, com el DF, tot sovint es troben racons, coves, petits ecosistemes d'extraordinària riquesa, vida plàcida enmig del bronzit. És més fàcil escapar-se del monstre ciutadà al DF que a ciutats més petites, en definitiva, per paradoxal que sembli.

Però com sàviament dèia Jose Alfredo Jiménez, en una cançó preciosa, "Las distancias apartan las ciudades, las ciudades destruyen las costumbres."

A quin lloc anar aleshores, al voltant del DF, per fugir de la Bèstia? N'hi ha molts per triar, però el favorit de l'Indiano, sense cap mena de dubte, és Malinalco. I perquè? Perquè és equilibri en estat pur.

Un clima fantàstic tot l'any (compte amb el sol de l'altiplà, però), l'eterna primavera, però sense que s'assembli en res al caos de la famosa Cuernavaca, tot plegat en una vall rodejada de muntanyes de verd penetrant.

Una zona arqueològica no gaire visitada, amb una piràmide que val la pena. Uns carrerons típics molt divertits, una sèrie de restaurantets molt agradables, hotels de preu equilibrat, i pràcticament sense cobertura de mòbil en tot el poble...Cal alguna cosa més per a gaudir de grans i llargs moments de felicitat?

Sí, es pot completar el panorama amb aquest cóctel perfete que és el següent:

A l'ombra d'una palapa, arran de l'alberca, amb el ventet de l'altiplà fregant-te la pell, tot queda complert amb unes delicioses flautas, un margarita, i Jose Alfredo Jiménez de fons. Tot per compartir, és clar. . . Salut.

Fotos: wikimedia commons; www.lascupulas.com.mx; ciudadmexico.com.mx; Jorge Arana a flickr.com