Si jo fós metge

El meu pare, que dóna per molt, té un estil d'escriure barroc, excessiu i proper, molt proper, té un estil que arriba. I sap ser agraït, que és un dels molts valors que em van ensenyar a casa quan era petit.

Ja fa un munt d'anys que treballo amb metges. Si jo fós metge, m'agradaria que m'escrivissin el que ell, amb el seu estil personalíssim, ha escrit a un metge bo, a una persona extraordinària.

Avui cometo, amb molt de gust, la gosadia de fer públiques aquestes ratlles.


"Quantes vegades, al llarg de la vida, “obrim els ulls al món”?.

Quantes vegades, els tanquem cíclicament?

Segur que són milers de cops ... Des que al néixer busquem emboirats i amb delit el pit de la mare que ens alleta i ens acarona, fins que mig a les palpentes acluquem finalment els ulls angoixats, cap al buit insondable, o qui sap, cap a la llum verdadera ...!

De fet, totes les descobertes de la vida, tots els sentiments que xarboten de l’ànima, comencen obrint els ulls. Totes i tots es clouen, poc o molt, al aclucar-los.

Sovint oblidem aquest petit miracle de tantes vegades que l’hem viscut. És la gran meravella imperceptible i fugissera en el gran somni del record.

Estimat Joan, la Rosa suara, i jo mateix ja fa molts anys, mai no podrem oblidar les aclucades d’ulls d’angoixa i esperança. Aquells instants en els que ens miraves tendrament, mentre abaixàvem les parpelles, ajaguts i espaordits en un llitet rodant que avançava implacable, cap als topalls desconeguts, on només la teva saviesa de metge i la teva immensa bondat n’era l’esperança per foragitar el patiment.

Tampoc mai oblidarem, quan eixint del tràngol, despertàvem del somni obscur i llavors obríem de nou els ulls al món i ens rebia la teva mirada somrient. En aquesta nova descoberta amorosa, que maldàvem inútilment per explicar amb la parla ininteligible, tu hi afegies suaument, “ja està, tot ha anat bé” ... llavors ja podíem esbatanar les parpelles, perquè tu sabies com ajudar-nos a tornar a obrir els ulls al món ...!.

Gràcies Joan, bruixot estimat i tendre ....!

Sa Tuna 25 de juliol de 2008"

P.S. L'Indiano farà vacances de blog. Les entrades, en les pròximes setmanes, seran com el ritme laboral d'aquest país petit en aquest mes tant assenyalat. Irregulars i somnolents. Que ho passeu bé!