Sap, Teniente Torres, l'altre dia, llegint una entrevista que li van fer, L'Indiano, provava de saber perquè.
Perquè una adolescent normal, amb 13 anys, decideix ser pilot de combat. Perquè porta el seu desig d'esdevenir la millor en manegar una avió de guerra fins al punt de ser, amb 24 anys, la nº1 de la seva promoció.
¿Quins valors, quin esperit, quina empenta l'han portada a triar aquest camí professional i vital?
Probablement tant se val: ja tenim el titular de premsa i la postal completa:
1-Una Ministra de Defensa, mare d'un nen de sis setmanes, dóna per acabada la seva baixa maternal 10 setmanes abans d'allò a què la migrada legislació espanyola li dóna dret.
2-Una noia jove, sense antecedents militars a la família, decideix dedicar la seva vida a pilotar sofisticades i caríssimes màquines voladores de matar.
Potser l'Indiano es fica on no li toca, o és un il·lús, o un carca, però, amb tota la humilitat, ell té una altra idea del que és el progrés social de les dones.
Per cert, Teniente Torres, no pateixi. Si el que vol és servir a la pàtria matant, té molts números per aconseguir-ho al llarg de la seva carrera. Ho podrà fer des dels cels, netament, i amb precisió, en el marc d'asèptiques accions humanitàries contra règims hostils.
Potser així podrà evitar caure en la reflexió que el capità John H. Miller (Tom Hanks), fa en un moment de la pel·lícula "Salvar el soldat Ryan":
Jo l'únic que sé és que cada vegada que mato em sento més lluny de casa.
Pel que fa a l'Indiano, es quedarà amb una de les seves cites de capçalera, extreta d'una altra pel·licula, "Senders de Glòria":
El patriotisme és l'ultim refugi dels covards.
Foto: elpais.com
P.s. Post dedicat a Luis Ruiz Aja, i al seu tiet, Eliseo Aja Fernández.
7 comentaris:
No puc evitar tafanejar aquest cony de racó de la xarxa catalanopensant i deixar-hi dita la meva.
Una de les dues raons per les quals, qui signa, es va fer objector de consciència va ser pel seu pacifisme radical. L'altre, pel seu independentisme sense complexes, com podia un personatge com jo defensar un Estat que ha abolit i lluita cada dia i des de tots els punts de vista imaginables en contra de la meva única Nació.
Em sembla que al full de justificació vaig posar-hi "motius ètico-morals". Imagina't, Indiano.
Hola Biel,
La teva opinió sempre és benvinguda en aquest racó.
Potser les guerres (el nostre més gran fracàs com a espècie) són indissociables de l'ésser humà, però l'Indiano no deixa de sorprendre's que hi hagi qui s'hi vulgui apuntar.
Potser el pacifisme és una actitud moral poc realista, qui ho sap? Tema obert de discussió.
Pel que fa a l'independentisme, ja saps, Biel, que aquí l'Indiano i tu tenen un punt de discrepància. Però això potser són figues d'un altre paner. O no? "La pàtria" acostuma a ser present en bon nombre de guerres.
Que no et llegeixi el nostre general de camp de patates braves, Indy... A part, la objecció de consciència és un tema personal i intransferible, i el respecte i la tolerància també, sigui cap a qui sigui. Inclús cap als militars... Vistalfrente, arrr...
LUIGI ( LUIS RUIZ)gràcies per la dedicatòria, m´ha molat l´escrit. Sóc dels que pensa que si la igualtat home-dona consisteix en que hi hagi moltes " generalas", policias y margaret thatchers... "apaga y vámonos"... en aquest sentit m´identifico amb el feminisme de la diversitat... i si crec que es necessari fer arribar el valors "femenins" ( la essència ying)a la política, a les relacions socials, al tractament del medioambient... i per suposat eliminar qualsevol barrera que dificulti que les dones tinguin les mateixes oportunitats i drets... però crec que lo que defenso va més enllà i és més important que alguns " gestos formals" com fer ministra de defensa a una dona o secretaria d´un partit a una embarassada in vitro... en fí no segueixo perquè em surt la vena políticament incorrecte i estic a punt de començar a criticar algunes polítiques afirmatives ( sobretot pel que fa a les "quotes" dels partits)... i en quant al tema del paficisme i el nacionalisme-patriotisme... també soc bastant incorrecte"... deixem-ho en que en principi em defineixo pacifista i apàtrida, lo qual no vol dir que sigui anti-nacionalista ni pacifista-fundamentalista (inclòs liders del partit verd alemany com cohn-bendit o joshka fisher eren partidaris d´algunes intervencions béliques internacionals en determinades circumstàncies.... per exemple en una massacre com el genocidi dels nazis, o en bòsnia....)
Ei, dr f! vostè per aquí! És clar que la objecció de consciència, o la decisió de fer-se militar, són temes personals. Justament per això l'Indiano es pregunta què hi ha darrere una decisió com la de la Teniente Torres!
I Luigi, no hi ha res que em faci més feliç que posar-te políticament incorrecte. Totalment d'acord en el tema dels valors femenins. Interessant el que comentes sobre els verds alemanys i les intervencions militars. Un és pacifista però mira de ser realista. Potser és contradictori. L'ideal seria que tots els països tinguéssin l'exèrcit de Costa Rica (és a dir, cap), però no es pot amagar el cap sota l'ala.
Sr. Indiano,en primer lloc el felicito per aquest blogg,i veient que es respira un clima de cordialitat i respecte hem permeto de fer uns comentaris a coses que s´han dit,per si poden ser d´utilitat.
1- El capita John H. Miller,no era de Academia Militar,era un civil universitari(crec)incorporat al Exercit,i que va complir amb el seu deure malgrat "sentirse lluny de casa".
2- Els Srs. C-Bendit i Fisher,si fossin coherents,haurien tingut de denunciar,també, altres genocidis,com els que es van cometre sota la dictadura sovietica a la mateixa URSS i als paisos ocupats,el genocidi de Cambodia(ignorat per els intelectuals (sic) de l´epoca
i d´altres tan monstruosos com els que fan referencia.
3- En cuant a la Tinent Torres( o s´hauría de dir Tinenta Sr. Carod?),no més puc dirl-hi Sr. Indiano que quan l´he vist a la foto que vosté publica,s´ha produit en mí un "Amor a primera vista",(soc un romantic)i per tant sería capaç de ferme pilot per volar al seu costat.
2-Aixo va per voste Dr f.:Se qui es.El tenim fitxat.He detectat un cert "cachondeillo" en el seu comentari sobre el seu general de
camp.Que es pensaba? Que passaría inadvertit?Que l´Alt Comandament es xupa el dit?.Doncs a la tornada de vacances presentis al meu despatx de camp on l´hi llegiré la cartilla.I sense excuses!!.Cuadris!! Firm...Ein!(Per cert...Hi haurá braves!!!)
General,
És tot un plaer tenir-lo de comentarista en aquesta casa. L'Indiano, malgrat les fotos de la Tinenta, o miembra de las Fuerzas Armadas, es decanta per les patates braves, més que per volar en avió.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada