Despertar-se abans d'hora, i tenir temps de preparar els cereals de la Indianeta sense pressa.
Sentir-la que es desperta i obrir-li una mica més la persiana perquè entri la llum.
Buscar-li la mirada, somriure-li, i fer-li ring-ring al melic mentre s'estira.
Veure com somriu darrere el seu xumet verd.
Abraçar-la tot traient-la del llit, i que et doni el xumet quan li reclames.
Que corri soleta cap a l'orinal a fer un gran pipí.
Que, havent-se menjat els cereals, corri a despertar la mama i l'indianet.
Posar-te el traje, la corbata, i les sabates de quan et vas casar, i comprovar que totes tres coses fan un goig considerable, i et caben.
Caminar ràpidament amb el dia fresc i no excessivament humit, mentre la Indianeta va assenyalant les botigues que li agraden, i parlant amb el Luis, un dels seus peluixos favorits.
Caminar cap al bus fent bullir idees per encarar el dia.
3 comentaris:
Felicitats petites: somriure mentre llegeixo el teu post, tot pensant que hi ha persones, indianetes i indianos, que valen la pena.
I hi ha qui ha acunyat el concepte de grans maldecaps i felicitats petites!
L'indianeta es un sol, com el seu pare
Molts petons
Publica un comentari a l'entrada