Un vespre d'aquesta setmana l'Indiano sentia per la ràdio una antologia dels millors moments de Ronaldinho al Barça. La sentia distretament, mentre repassava els fulls de diari que no s'havien deixat llegir durant el dia.
De cop, el relat el va enganxar, i el va retornar a aquells temps on, a l'altiplà, maldava per fer coincidir la senyal de la tele de pagament amb el so de la radio (el Puyal) que escoltava per internet. A Mèxic els partits, per la diferència horària, es veien al migdia. Aquell dia el Licenciado Camps s'havia escapat de la feina, i seguia el devenir del partit dempeus, i apassionadament, tot sol, a casa.
Però tornem al vespre d'aquesta setmana. L'Indiano escolta la ràdio, es posa en situació, s'enganxa al relat de la jugada, i, en el moment de sentir el gol, un calfred de plaer el colpeja violentament a la nuca, va baixant per l'esquena i els braços, i formigueja un bon moment encara abans de desaparèixer. No m'extranya que aquell gol enamorés fins i tot l'home dels líftings i els implants capil·lars, que 4 anys més tard, s'ha endut el jugador del somriure etern. L'Indiano guardarà com un petit tresor el ninotet del Ronaldinho, i de gran li podrà explicar als néts que ell va tenir la sort de veure'l jugar.
De cop, el relat el va enganxar, i el va retornar a aquells temps on, a l'altiplà, maldava per fer coincidir la senyal de la tele de pagament amb el so de la radio (el Puyal) que escoltava per internet. A Mèxic els partits, per la diferència horària, es veien al migdia. Aquell dia el Licenciado Camps s'havia escapat de la feina, i seguia el devenir del partit dempeus, i apassionadament, tot sol, a casa.
Però tornem al vespre d'aquesta setmana. L'Indiano escolta la ràdio, es posa en situació, s'enganxa al relat de la jugada, i, en el moment de sentir el gol, un calfred de plaer el colpeja violentament a la nuca, va baixant per l'esquena i els braços, i formigueja un bon moment encara abans de desaparèixer. No m'extranya que aquell gol enamorés fins i tot l'home dels líftings i els implants capil·lars, que 4 anys més tard, s'ha endut el jugador del somriure etern. L'Indiano guardarà com un petit tresor el ninotet del Ronaldinho, i de gran li podrà explicar als néts que ell va tenir la sort de veure'l jugar.
3 comentaris:
Avui em mirava a un diari italià els 10 millors gols de Ronaldinho (7 amb la samarreta del Barça) i també he sentit el calfred, em tocarà patir amb els gols que farà amb el Milan...
Per quin motiu un home genial deixar de ser-ho?
Maria,
La veritat és que jo espero que Milano puguin gaudi del seu millor talent
Montserrat,
Suposo que un do que no es cuida s'acaba perdent, o desfigurant. POtser el Barça li hauria d'haver contractat un assistent que, després de cada gran victòria, de cada gloriosa portada de diari, li anés dient a cau d'orella: "Respice post te! Hominem te esse memento!"
Publica un comentari a l'entrada