Morelia és, de totes les ciutats colonials de l'altiplà, una de les que han quedat gravades en el record de l'Indiano. A uns 400km de la Ciutat de Mèxic, tant li va agradar, que hi va tornar tres vegades. Morelia és la capital d'un dels estats més exraordinaris de Mèxic, Michoacán. Perquè si la perla del sudest de Mèxic és Campeche, i la del sudoest és Oaxaca, la del centre és Michoacán, terra del Rafa Márquez, i, per tant, a més, de fervorosos barcelonistes.
Morelia, que es deia Valladolid en temps de la colònia, s'anomena així en honor de José María Morelos y Pavón, Siervo de la Nación, un dels capellans que van iniciar la lluita d'independència contra Espanya.
El pati de l'ajuntament de Morelia cremat pel sol del migdia,
les endreçades i silencioses processons que recorren el cor de l'esplèndida ciutat colonial,
la gent que passeja amb l'escalforeta de la tarda,
les buguenvil·lies que s'enfilen arran de les parets de les esglésies.I després de la sobredosi de llum, el capvespre màgic, capturat per la N.
I sempre, sempre, com a música de fons, una de les la rancheras favorites de l'Indiano, Caminos de Michoacán. Admireu-ne la impagable versió, extreta d'una pel·licula de fa 30 anys.
4 comentaris:
Realmente Morelia es una ciudad muy muy bonita, que invita a pasear.
¿Y el Museo del Dulce? Porque tan importante es para los mexicanos el chile como todos esos dulces que hacen y comen. Con mi mala memoria sólo recuerdo algunos, los de amaranto, de pepitas (semillas de calabaza), las obleas con cajeta (mi favorito) y tantos. Y el mágico atardecer fue retratado segundos antes de entrar en el museo, por eso que debía ser tan mágico.
A ver si otro día escribes sobre todas esas chucherías que iluminan los ojos del interlocutor cuando le empiezas a preguntar sobre sus favoritos, porque les evocan una dulce niñez.
N.
Bones fotos... Encara tinc pendent la visita a Michoacán. Aviam si m'hi animo. Pel que fa als dolços, aquí n'hi ha un quants:
Més llaminadures
N.
Ja saps que la passió que sento per la cuina mexicana no s'extén a la secció de dolços. Realment sempre els he trobat massa empalagosos i com per nens. Una mica com el país.
Geo,
És tant l'arsenal d'experiències a Michoacán, que mereixerà algun post més. Per la seva diversitat i bellesa, MIchoacán és únic. Et diria que l'únic que hi sobra és el narcotràfic.
Tampoc m'agraden la majoria de dolços mexicans, pel mateix motiu, massa dolços. Per no parlar de queixals i triglicèrids...
Publica un comentari a l'entrada